Informe 2. Desenvolupament de l’aprenentatge cultural per a la inclusió i la cohesió entre les persones joves a Europa

Metodologia

Com a part de la recerca en educació formal, s’ha fet treball de camp en 27 centres educatius de secundària arreu dels 9 països on es desenvolupa el projecte CHIEF, a més de 537 entrevistes amb alumnat i 89 entrevistes amb professorat.

El treball de camp en l’àmbit de l’educació no-formal s’ha focalitzat en entitats de la societat civil que es dediquen a l’educació cultural. La recerca ha implicat la tècnica de l’observació participant de les seves activitats i 174 entrevistes amb persones joves, així com 44 entrevistes amb educadors en els 18 centres estudiats (2 per cada país).

En el cas de les institucions de patrimoni cultural, s’han escollit dos espais diferenciats (un de més convencional i un de més alternatiu) a cada país. S’ha aplicat la tècnica d’anàlisi de contingut als webs, les xarxes socials i els materials textuals, combinada amb l’exploració etnogràfica dels espais, incloent-hi 47 entrevistes amb educadors o responsables dels espais escollits.

Resultats clau

1. Comprensió limitada de la cultura i del patrimoni cultural

La concepció de la cultura és sovint unidimensional; externa a l’experiència viscuda, reproductora de les jerarquies dominants sobre valors culturals, així com basada en dicotomies (depassades i poc funcionals) d’alta cultura i baixa cultura, valors tradicionals i valors contemporanis, etc. 

Segons quina sigui la institució de patrimoni cultural, aquest és interpretat de maneres diferents, així com promogut i presentat de formes diferents, depenent de l’amplitud de les agendes polítiques governamentals i dels factors de context quina sigui la institució de patrimoni cultural, aquest és interpretat de maneres diferents, així com promogut i presentat de formes diferents, depenent de l’amplitud de les agendes polítiques governamentals i dels factors de context.  

2. Negociant la diversitat cultural i el pluralisme

Hi ha un sentiment compartit sobre el valor de la diferència cultural, així com és clarament evident l’acceptació de la diversitat. Això queda reforçat per la focalització en la inclusió, malgrat que també trobem limitacions en aquesta aproximació a la inclusió. En termes de la gent jove, això està exemplificat en el sentiment de “inclòs però no totalment formant part”, que indica la necessitat de canviar i expandir l’aproximació general.

3. Cultura i identitat europees

Europa, en el sentit de la identitat i la pertinença cultural, apareix en general com una categoria més aviat buida, entesa com un element distant o no directament associada a l’experiència propera i les identificacions dels mateixos joves.

4. Provisió de recursos per a l’educació cultural

La limitació de recursos financers i humans, així com els problemes d’accessibilitat als mateixos, han estat elements restrictius en la col·laboracions entre actors i l’accés a recursos destinats al desenvolupament de l’aprenentatge cultural entre els joves. A més, encara preval l’ambivalència envers l’ús dels recursos i canals digitals.

5. Barreres i facilitadors de l’alfabetització cultural més enllà dels recursos disponibles

La distància entre els referents culturals dels joves i els recursos disponibles, poca representació dels interessos i les identitats juvenils, així com una implicació limitada en els processos de presa de decisions, dificulten el compromís amb aprenentatge cultural dels joves. Per contra, els models de creació cultural de baix cap a dalt, així com les formes més accessibles d’experiències d’aprenentatge, permeten els joves mantenir un vincle i una inversió emocional més forta amb el procés d’aprenentatge cultural. 

Recomanacions

1. Desmitificar la cultura. Augmentar la consciència cultural. Ampliar l’àmbit de l’aprenentatge cultural

Allunyar-nos dels models de “dèficit cultural” incorporant en el procés d’aprenentatge les múltiples formes de cultura locals, informals i quotidianes, al costat de manifestacions més formals i institucionalitzades.

Canviar el vocabulari al voltant de aprenentatge cultural per connectar la cultura amb les experiències quotidianes, guiat pel principi de: “Tots som culturals, tots fem cultura”.

2. Avançar en la gestió de la diversitat més enllà de la inclusió: reconeixement i foment d’apoderament

Permetre l’expressió de la diversitat cultural en l’espai i el temps de l’educació formal més enllà de determinades assignatures establertes, dies fixos o esdeveniments (com el “dia de la diversitat cultural” o els espais de pregària).

Incentivar iniciatives que fomentin la descolonització del coneixement i la diversificació del currículum;

Fomentar un canvi més ampli, de la pedagogia de la inclusió a la pedagogia de l’apoderament, posant l’èmfasi en el reconeixement i la incorporació de múltiples i diverses referències i manifestacions culturals a través de tots els aspectes de la vida escolar.

3. Desenvolupar conceptes significatius i fiables de la pertinença europea amb el reconeixement de la diversitat en el seu nucli central.

Ampliar l’aprenentatge sobre Europa, aprofitant la percepció existent sobre Europa com a abanderada dels valors liberals.

Aprofundir el coneixement al voltant d’aquests valors, centrant-se en les seves implicacions pràctiques.

Exposar, mirar de manera crítica i conscienciar sobre els esdeveniments sociopolítics històrics o altres de contemporanis que posen en qüestió el conreu d’aquests valors liberals.

Identificar referències culturals més enllà d’Europa, que contribueixin a la formació de valors liberals, fent visibles els grups silenciats, els actors marginats i els esdeveniments a tot el món (per exemple, la història de les persones negres).

4. Millorar les infraestructures i diversificar les fonts de suport a l’aprentatge cultural

Fomentar la diversitat d’entitats no governamentals que treballen amb els joves per tal de millorar la participació, i permetre que es facin visibles diferents interessos i necessitats.

Augmentar el suport institucional i el reconeixement a l’aprenentatge que proporcionen entitats d’educació no formal, la qual cosa permet enriquir la formació cultural dels joves. 

Enfortir la col·laboració entre entitats d’educació no formal i les estructures d’educació formal com un actiu que pot beneficiar les dues estratègies d’aprenentatge.

5. Abordar les barreres de l’aprenentatge cultural a través de la societat civil

Promoure un accés fàcil a diverses formes de cultura per limitar la polarització i la relació entre classe social i participació cultural.

Enfortir la col·laboració entre els espais de patrimoni cultural institucionals i alternatius, per tal de fer més flexible la interacció amb els joves i els grups minoritaris.

Potenciar els joves desfavorits mitjançant formes d’educació cultural més accessibles (és a dir, aprenentatge no formal, actiu i emocional).

L’oferta relacionada amb el patrimoni cultural ha d’incloure espais d’aprenentatge formals i informals per arribar a més joves de diferents estrats socioeconòmics, incloent-los en els espais de presa de decisions.

Cal fomentar els processos participatius a l’hora de definir l’agenda i els programes relacionats amb el patrimoni cultural per tal d’identificar i incorporar les perspectives juvenils i millorar el vincle amb els joves.


Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això: